Moixic (Víctor Perez) Intèrpret de poesia (Barcelona 1975)
Entusiasta d’en Francesc Pujols, n’ha escenificat l’Hiparxiologi. (Solsona, febrer 2006 i el 23-6-07 a la Naumon. Moll de la fusta bcn)
Protagonista de nombrosos recitals-espectacle on barreja poemes propis amb els d’altres autors (Pla, Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait...)
També fa de profe de literatura i hi ha qui diu que és la reencarnació d’en Francesc Pujols
Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic és la poesia en acció. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una lluita que sempre guanya.
Tots dos sabem
Entusiasta d’en Francesc Pujols, n’ha escenificat l’Hiparxiologi. (Solsona, febrer 2006 i el 23-6-07 a la Naumon. Moll de la fusta bcn)
Protagonista de nombrosos recitals-espectacle on barreja poemes propis amb els d’altres autors (Pla, Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait...)
També fa de profe de literatura i hi ha qui diu que és la reencarnació d’en Francesc Pujols
Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic és la poesia en acció. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una lluita que sempre guanya.
Tots dos sabem
que, contra tot pronòstic,
jo sóc la mà
absent damunt el pit,
els llavis que no et besen,
la llengua que no et xuma,
la llet que no t’engendra.
A penes descobrim
en l’ofec del teu budell
un tros de carn encartronat
en el silenci del desig,
un toll de plor ressec llàgrima endin
Josep Tuset
Sabadell.
amb el poemari “Devora l’estimball” va guanyar la vuitena edició del Màrius Torres (2003)
JO, VENT
Cor que no bull,
m’he tornat foll,
em falta un vull.
Tinc el té i el dóna’m
i sóc agraït de mena.
No em falten la por
ni el seny,
i si molt convé
m’avinc i torno.
Com un babau,
em deixo estar
i més encara,
i a mig deixar
m’entortolligo.
Ja sé de què,
però no tinc res,
que em falta un vull.
Coetanis
i contemporanis
i tots els companys
han conreat la terra,
i han fet brasa
o s’an banyat.
Però jo encara tinc la cosa d’aire,
inmadur, infèrtil, insensat,
talment
com un càrrec vacant.
Entre impotència i prepotència,
potser la decència
de no tenir descendència.
Transgressor del llenguatge. Subversiu i irreverent, dissecciona l’expressió, com quan afirma:
“El sistema, nerviós”
Xavier d'Edimburg
Poeta i bergant, il.lusionista i marxant, futurista i amant de Lliçà del món.
Recitador abrandat. Sovinteja recitals acompanyat d’amics músics. Compromés de fet en les lluites que s’ho valen.
Ha publicat “Jo, l’Emili. Història d’una vida truncada”(2001), “Somiava despert, en la claredat de la flama”(2002) i ”La dansa del rampell” (2004)
DOLEN ESTORNELLS AL VOL
Combaten estornells
amb núvols al sol.
Corren alterats
no saben qui som.
Els han arribat plors
del parlament del fracàs.
Migdiades i absències
a les puntes del mas.
Fictícies maneres
als seients reputats.
Una fila fa cua
per esbandir-se les mans.
-Asseguin-se a taula,
prohoms provincians,
a tocar-se la figa
i calçar comissions,
embotir pedagogia
per refer les missions.
Ara no sabem qui som.
Algú ha pensat en una cura de l’ànima?
Tres craks que corren pels escenaris del pais, que practiquen el recital, la oralitat del poema i
projecten poesia, traspuen poesia, esquitxen poesia, la transpiren...Són gent impetuosa, propera, compromesa.
Els hem conegut actuant cada ú pel seu compte (a l’Horiginal) i ens ha semblat que tenien coses en comú: l’abrandament, l’energia, l’estar poesseïts per la poesia, i ara volem saber que passa si els ajuntem en un escenari. Poden ser tres elements que es potenciin l’un a l’altre. No se sap que pot passar. (En qualsevol moment pot explotar com diu en Jordi Boldú)
Els poetes parlen de nosaltres
Segurament no aniran a Frankfurt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada