els del tercer dimarts

Aquest tercer dimarts havia de ser el dia de LaBreu Edicions i la seva col.lecció de poesia Alabatre, tot presentant els seus tres darrers poetes publicats: Todó, Urpinell i Rothkovic. Les circumstàncies però, han imposat un canvi i definitivament LaBreu s'abreuja i s'hi afegeix en Josep Ramon Roig.

Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956)
pertany a la poesia de tradició oral. És germà del també poeta Albert Roig. Com ha destacat ell mateix, «per a mi la poesia va començar sent una passió, però ha esdevingut cada vegada més una acció. La meva poesia ha arribat al públic dita». Aquesta manera d’entendre-la explica que hagi publicat un únic llibre en solitari, Malbé (1999), que va ser distingit amb el Premi de Poesia Ciutat de Palma. En canvi, els recitals, les performances i els cabarets poètics que ha realitzat són nombrosos. Es tracta, per tant, d’un autor de recitals més que no pas de poemaris. El dialecte tortosí marca la cadència i el ritme de la seva poesia, irònica, àcida i d’arrel popular.

Culebronada

Posellalidiu
Estoylocaporti
Ielllidiu
Dejamenpazdeunavez
Teodiovete
Perqueclaronastafartdella
Perquesemprelastaseguinsas
Iellnovol
Vritatperqueselastraexiqueta
Lotioiteaquellpronto
Losomenstat
Iallavonsbueno
Ellsenvaialcapdunsdies
Selatrobailidiu
Domesverela
Notequierovermas
Aixidesopeton
Iellamanameuaundisgust
Vaigadaltabaix
Unaixanglotiunsastremsquefa
Quedirasquesassucalmigdelcarre
Perquesposacomaistericasas
Quenolapodencontrola
Xiquetadecapdelesmeneres
Buenoallosafona
Perqueconta
Nouasvismai
Traunnervixica
Quesemblaquetingue
Laforçadunboudaon
Deunouvulguelespersones
Commostornem
Perqueliandeposaunsedanteitot
Peraquescalmemana
Perquesclaro
Astaboijapernellella
Latontaperocomestansossaella
Perquesaixismirriadetairrancia
Sasnoresunainfeliç
Contalamustia
Iellesmolguapoxiqueta
Vaigaquenoteresafe
Ladesgraciadaijesus
Iellaqueuveutat
Pobretapossasquefa

Josep Ramon Roig. Malbé. Empúries, Barcelona, 1999, pàg. 52-53

-------------------------------------------------------------------

Lluís Urpinell i Jovani
va néixer a Barcelona el 1953.Poeta i economista, és també llicenciat en Filologia Anglogermànica i Catalana. El seu periple vital li ha distribuït la vida per nombrosos estats i no-estats del món, on ha reeixit fent de tafur, tertulià, cocteler, karaokista, professor d'anglès, editor, intèrpret simultani, traductòleg i traductor. És cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze (UAB 1972-75) i ha col·laborat en altres publicacions com Reduccions, Èczema, Àrtics, Artefacte o Stalk.Va ser president de l'Associació de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana.També va dirigir el primer Simposi Internacional de Traducció en Llengua Catalana.Va editar les famoses estovalles poètiques, amb una difusió de 350.000 exemplars.Ha publicat els llibres de poesia: Exili forçós al Walhalla (1976) , Lerwick (1981), March/Artur (1983), Tractat d'Ofiologia (1995) i el recent Naips Nous (2007).



VINTRÓ A LA SEIXANTENA

Magí del Maig Francès, cabells d’Einstein,
El bard dels vers milè, sense cap coma
(Que la mitra més mitral no doma).
O l’home nu, de Cercs –ull d’Eisenstein.

Anem a veure el Jugendstil de Riga,
A prendre un persilé pels volts de Baune,
O a can Gelpí un cremat quan peta l’ona?
si no, també a Marràqueix una figa...

Qui avui no sap sonar..., que ja no truqui,
És llei: qui desfà el joc, trenca el coratge,
I no hi ha fum, si no corre l’oratge...

No es crea a si qui no té el cor salvatge:
La vida és. doncs, tot l’opi que un estuqui;
Altrament, que s’equivoqui el Kabuki!

Ludwig Giovanni. Naips nous. Labreu edicions.

----------------------------------------------------------------

Silvie Rothkovich
Barcelona 1981

Prové bàsicament del món de la interpretació i lèducació musical, la qual cosa no li ha impedit intenses aproximacions al món dels estudis literaris i la història de l’art...
Més propera a certes expressions pictòriques i sobretot, a l’univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de la Plath, també Sylvia.

Pel seu blog la coneixereu


BOIRA

I ara és quan tot comença.

Per exemple:

Platja intrusa
sargantana
ombra llimona
rastre oníric
força que recau en l’últim plec de la roba.
Respirar
sense sentir aquest pes.
Levitar
quan menys t’ho esperes.

Esperar
que?
esperar.
Allò que feia.
Allò que no he fet mai
segons avui.
Tots els significats
clavats a l’ungla com
aquella cosa molesta que se’m va posar dins la carn
el dia que menys recordo.
No.

Silvie Rothkovic: "Helicòpter" LaBreu edicions.