Poesia al Prat

diumenge, d’octubre 14, 2007

mes fotos

altres fotos dels poetes a la torre muntadas

dimecres, de juliol 25, 2007

els manuscrits trobats a la castellana del prat d'allò bregat...

1
Cada cop més mullat...
per rostar aquest cadàver
de nit al prat encolomat
oïnt d'avions muts l'alabatre
fas ganyota i no pagues
les llavors que al sac amagues
ni les flors que el mag barata
i més onades al mar...
que gentada en aquest bar!
com empenten les paraules
com ens viuen les cerveses
i aleshores entra un homenet i diu:
all tendre! cuca fera!
com t'estim, no hi ha manera!
Ras i curt: fam és finada
ve' t'ho aquí

2
Bet and kiko navegaven
a la mar ciana ciutat
i un ventet mot mot cridava,
feina feta, consell dat.
Si? Anna?

3

"gracias por su visita"
va dir ell sense dir res,
i el corb volà sense res
com si tot es tractés
d'alçar-te la "despedida"
"gracias"? au! vés!
a la visita, Rosita:
a la bestreta, poeta
a la dona tan se li'n dona
que de ben nascut és ser agrait
i de bon profit s'hi fot enfit
i a tota llet per l'esquerra
passa al davant el cargol
com qui no vol, pro ja ha passat
i ho aixafa tot, i ara, que, tu?
'gafa la birra i corre!
i en cavat passa la gorra.
i gracis per la visiteta!

final de cicle

Mariana Colomer - Ivette Nadal - Laura López

Recital final del Poetes a la Torre Muntadas 2007.

Una mostra de 12 poetes que ens han portat dotze "maneres de dir el vers",

dotze maneres d'encarar la Poesia.....

Gràcies a tothom i fins l'any que ve.

dimecres, de juliol 18, 2007

dimarts 24: final

MARIANA COLOMER

Nació en Barcelona, (1962). Es licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de su ciudad natal. Ha coordinado el "Espacio de Poesía y Pensamiento" de los Amigos de la UNESCO del Prat de Llobregat en Barcelona. Ha codirigido la exposición y el libro “Tan mortales, tan divinas. Treinta y dos mujeres creadoras. Diálogo entre poesía y artes plásticas y audiovisuales” (2005). Ha publicado: Crónicas de altanería en Seuba Ediciones (Barcelona, 1999); La gracia y el deseo en March Editor (Barcelona, 2003), volumen que también incluye una segunda edición, revisada, de Crónicas de altanería; y La Gracia e el desiderio, traducción al italiano y edición, del poeta, Emilio Coco, Quaderni Della Valle, S. Marco in Lamis, 2004. José Mª Balcells la incluye en Ilimitada Voz (Antología de poetas españolas, 1940-2002), Universidad de Cádiz, 2003. Participa en la III Antología Poética del Aula de Poesía de la Universidad de Murcia, 2000-2002; en la antología Cari poeti… afectuosamente, traducción de Emilio Coco, Edizione La Nuove Muse, Media de Carolas San Marco in Lamis (Italia, 2002); en la antología en homenaje al poeta José Hierro: Trazado con Hierro, Ediciones Vitruvio, Madrid, 2003; en Místicos y Heterodoxos, de Jaime D. Parra, March Editor (Barcelona, 2003); en La poesía otra de Barcelona, edición de Carlota Caulfield y Jaime D. Parra, en versión bilingüe castellano e inglés, InteliBooks, California, EE.UU. (2003); y en Agora Poética, antología de poesía de mujer, que edita el Centre de Cultura de Dones, Francesca Bonnemaison, en Barcelona (2004).

LLEGASTE COMO UN ÁNGEL

Llegaste como un ángel
Busqué en ti una señal
que hablase del deseo,
sin saber que no siempre
es la verdad el fulgor.
El amor era en ti
fragancia muy oculta,
umbral de lo indecible.
Llegaste. Marcharás
con el mismo silencio.

IVETTE NADAL

Una jove realitat. Recita i canta els seus poemes.

Ulls de mel,
sal i romaní,
o blau desert d’estiu
perdut pel camí
sempre ets enfora,
en deshora maleït destí.

I sobre sota
l’atzarós desig
he d’escollir
el camí afegit,
de pas,
tampoc cal
que m’avisis
quan tinguis pensat venir

LAURA LÓPEZ
Poeta i professora de l’Escola d’Escriptura
Ha estat premiada en diverses convocatòries del certamen poètic Club d'Amics de la Unesco.
Certamen literari per a Joves de la Generalitat de Catalunya
Ha publicat poemes en les antologies: De mar a mar, Segon encontre de Poetes Catalans i Portuguesos (PEN Club) i L'altre/a 8llibre de gravats i poemes Premi ACEA, 1996)

Poesia: Itineraris. Barcelona: Columna, 1993

Plou

No riguis,

si vols ploure.

No amaguis

la tempesta

rere la calma

amable del sol

del teu somriure.

No et neguis

la ferida

per por a ferir

si crides,

no t'empassis

la fel.

Troni la teva veu

enllà dels núvols!

I plou,

plou si vols ploure.

I esquitxa-ho tot de tu.

I viu sense sequeres.

dimarts 17: tres maneres

rothkovic - roig

(urpinell també hi era però no en tenim foto)

divendres, de juliol 13, 2007

els del tercer dimarts

Aquest tercer dimarts havia de ser el dia de LaBreu Edicions i la seva col.lecció de poesia Alabatre, tot presentant els seus tres darrers poetes publicats: Todó, Urpinell i Rothkovic. Les circumstàncies però, han imposat un canvi i definitivament LaBreu s'abreuja i s'hi afegeix en Josep Ramon Roig.

Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956)
pertany a la poesia de tradició oral. És germà del també poeta Albert Roig. Com ha destacat ell mateix, «per a mi la poesia va començar sent una passió, però ha esdevingut cada vegada més una acció. La meva poesia ha arribat al públic dita». Aquesta manera d’entendre-la explica que hagi publicat un únic llibre en solitari, Malbé (1999), que va ser distingit amb el Premi de Poesia Ciutat de Palma. En canvi, els recitals, les performances i els cabarets poètics que ha realitzat són nombrosos. Es tracta, per tant, d’un autor de recitals més que no pas de poemaris. El dialecte tortosí marca la cadència i el ritme de la seva poesia, irònica, àcida i d’arrel popular.

Culebronada

Posellalidiu
Estoylocaporti
Ielllidiu
Dejamenpazdeunavez
Teodiovete
Perqueclaronastafartdella
Perquesemprelastaseguinsas
Iellnovol
Vritatperqueselastraexiqueta
Lotioiteaquellpronto
Losomenstat
Iallavonsbueno
Ellsenvaialcapdunsdies
Selatrobailidiu
Domesverela
Notequierovermas
Aixidesopeton
Iellamanameuaundisgust
Vaigadaltabaix
Unaixanglotiunsastremsquefa
Quedirasquesassucalmigdelcarre
Perquesposacomaistericasas
Quenolapodencontrola
Xiquetadecapdelesmeneres
Buenoallosafona
Perqueconta
Nouasvismai
Traunnervixica
Quesemblaquetingue
Laforçadunboudaon
Deunouvulguelespersones
Commostornem
Perqueliandeposaunsedanteitot
Peraquescalmemana
Perquesclaro
Astaboijapernellella
Latontaperocomestansossaella
Perquesaixismirriadetairrancia
Sasnoresunainfeliç
Contalamustia
Iellesmolguapoxiqueta
Vaigaquenoteresafe
Ladesgraciadaijesus
Iellaqueuveutat
Pobretapossasquefa

Josep Ramon Roig. Malbé. Empúries, Barcelona, 1999, pàg. 52-53

-------------------------------------------------------------------

Lluís Urpinell i Jovani
va néixer a Barcelona el 1953.Poeta i economista, és també llicenciat en Filologia Anglogermànica i Catalana. El seu periple vital li ha distribuït la vida per nombrosos estats i no-estats del món, on ha reeixit fent de tafur, tertulià, cocteler, karaokista, professor d'anglès, editor, intèrpret simultani, traductòleg i traductor. És cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze (UAB 1972-75) i ha col·laborat en altres publicacions com Reduccions, Èczema, Àrtics, Artefacte o Stalk.Va ser president de l'Associació de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana.També va dirigir el primer Simposi Internacional de Traducció en Llengua Catalana.Va editar les famoses estovalles poètiques, amb una difusió de 350.000 exemplars.Ha publicat els llibres de poesia: Exili forçós al Walhalla (1976) , Lerwick (1981), March/Artur (1983), Tractat d'Ofiologia (1995) i el recent Naips Nous (2007).

VINTRÓ A LA SEIXANTENA

Magí del Maig Francès, cabells d’Einstein,
El bard dels vers milè, sense cap coma
(Que la mitra més mitral no doma).
O l’home nu, de Cercs –ull d’Eisenstein.

Anem a veure el Jugendstil de Riga,
A prendre un persilé pels volts de Baune,
O a can Gelpí un cremat quan peta l’ona?
si no, també a Marràqueix una figa...

Qui avui no sap sonar..., que ja no truqui,
És llei: qui desfà el joc, trenca el coratge,
I no hi ha fum, si no corre l’oratge...

No es crea a si qui no té el cor salvatge:
La vida és. doncs, tot l’opi que un estuqui;
Altrament, que s’equivoqui el Kabuki!

Ludwig Giovanni. Naips nous. Labreu edicions.

----------------------------------------------------------------

Silvie Rothkovich
Barcelona 1981

Prové bàsicament del món de la interpretació i lèducació musical, la qual cosa no li ha impedit intenses aproximacions al món dels estudis literaris i la història de l’art...
Més propera a certes expressions pictòriques i sobretot, a l’univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de la Plath, també Sylvia.

Pel seu blog la coneixereu

BOIRA

I ara és quan tot comença.

Per exemple:

Platja intrusa
sargantana
ombra llimona
rastre oníric
força que recau en l’últim plec de la roba.
Respirar
sense sentir aquest pes.
Levitar
quan menys t’ho esperes.

Esperar
que?
esperar.
Allò que feia.
Allò que no he fet mai
segons avui.
Tots els significats
clavats a l’ungla com
aquella cosa molesta que se’m va posar dins la carn
el dia que menys recordo.
No.

Silvie Rothkovic: "Helicòpter" LaBreu edicions.